Sóc Vicent Martí, taverner d’una bodega del Cabanyal.

Nasquí al Cabanyal, al Poble Nou de la Mar, i he viscut ací tota la meua vida, 83 anys. Ara diuen que pertanyem a València, primer ens van envair els senyorets de la capital amb els seus xalets d’estiueig i després ens van annexar com si fórem una colònia. Ací al poble som humils però almenys honrats, valents i treballadors: els pescadors del bou a la mar, els llauradors a l’horta i els obrers a la fàbrica. A la bodega es reunixen tots en acabar la jornada i juguen al truc o al xamelo i aquells que poden gastar-se algun real comenten les corregudes de bous o els espectacles teatrals i de vedets. Jo tota la vida he anat a vore sainets i sarsueles, però pareix que ara van de mal en pitjor amb la novetat eixa del cinematògraf.