Este diàleg, que té lloc entre Domitia i el seu esclau, mostra com era la dieta en l'epoca romana. En la llista de la compra que Domitia llix a Lesso, podem apreciar quin tipus d'alimentss solien consumir els romans en un banquet.

Els romans solien fer tres apats: ientaculum (desdejú), prantium (dinar) i cena (sopar). No concedien massa atenció al desdejú i al dinar, que no eren massa copiosos, ja que el sopar era el principal apat del dia, durant el qual es reunien amb tots els familiars i amics.
La majoria de la gent menjava una barreja de farina cuita, anomenada pulmentum, que es servia amb verdures i rarament amb carn, perquè era molt cara. La inclinació dels romans per la gastronomia refinada era sol possible per a la classe alta que solia fer grans banquets on se servien una gran varietat de menjar, tal com succeïx a la casa de Lucio Antonio Níger a València.

El ientaculum se servia al matí, de 8 a 9, i podia constar de pa mullat en vi, seguint un costum grec, o de les sobres del sopar anterior, o fins i tot d'olives, ous i formatge.
Al voltant del migdia es prenia el prantium, una mena d'aperitiu que es menjava fora de casa, durant la pausa de l'esmorzar, i que solament es podia permetre la gent més adinerada que ho comprava en llocs públics a venedors ambulants. Quan esmorzaven a casa, sempre menjaven les sobres del dia anterior. Per tant es tractava de plats freds per consumir dempeus.

L'hora de la cena va començar a canviar gradualment de la vesprada al capvespre. Este apat podia consistir en un únic plat, si se sopava solament, o podia convertir-se en una gran reunió quan se sopava amb els amics. En estecas hi havia un ordre estricte de plats que algunes vegades es canviava per sorprendre als convidats. Ens estos casos, el nombre de plats havia de ser almenys de tres (fercula).

El convivium començava amb un abundant i estimulant aperitiu, anomenat gustatio. Els comensals assaborien el vi Falernum per acompanyar els ous, marisc, xampinyons i verdures. A continuació es servien plats de carn i peix seguits de caça i plats refinats (mensa primera o caput cena).
Per finalitzar es prenia unes postres i alguna fruita seca. Algunes vegades a això se li denominavasecunda mensa.
Els romans afegien als seus plats moltes espècies, herbes aromàtiques i condiments, entre els més importants destaca el garum.

Què era el garum?
El producte conegut amb el nom de “garum” era el resultat de la fermentació de vísceres d'anxoves, sardines i verat amb sal i diverses herbes aromàtiques. Es tracta del condiment més esmentat en el llibre de receptes de Marco Gavio Apicio, qui era un gastrònom romà que va viure en l'època d'August i Tiberi i és considerat l'escriptor del tractat culinari De re coquinaria.

En conclusió, el garum combinava probablement bé amb el vi i el vinagre, i en algunes antigues receptes s'aconsellava reemplaçar la sal per ell. Per tant, podem dir que era un condiment universal.