Informació general del museu

Inaugurat el 7 de maig de 2003, el Museu d’història de València (MhV) és una de les experiències mes innovadores i suggeridores en el camp de la museística en la ciutat de València.

 

Història del projecte

 

El Museu d'Història de València va ser creat per acord de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de València de 12 de gener de 2001, amb el mandat d'arreplegar el testimoniatge de l'evolució històrica de la ciutat des dels seus orígens a l'actualitat, fent ús per a açò dels fons arqueològics, artístics i culturals municipals. Està situat en l'antic dipòsit d'aigües de València, edifici construït en 1850 dins del projecte de portada d'aigües a la ciutat. Les obres de restauració, realitzades per la Corporació entre 1998 i 2001, van ser molt  respectuoses amb l'edifici i van permetre recuperar un recinte de gran bellesa que alberga des de llavors les dependències del Museu. La rehabilitació de l'immoble i la construcció de la façana es va dur a terme per Secopsa.

 

El projecte museogràfic va ser desenvolupat per tècnics de l'Àrea de Cultura conjuntament amb l'empresa General de Produccions i Disseny S.A. (GPD), entitat amb una dilatada experiència en el camp de la museística, havent realitzat instal·lacions tan destacades com el MARQ d'Alacant, el MUVIM de València, el Museu Arqueològic d'Almeria, el ARQVA de Cartagena o el Museu Memòria d'Andalusia de Granada.

 

Per a garantir el màxim rigor en els continguts històrics es va comptar amb la col·laboració de famosos professors universitaris i especialistes en àrees específiques de la història de la ciutat.

 

La intervenció en l'edifici

 

El seu emplaçament és ja de per si mateix insòlit: l'antic dipòsit d'aigües construït per al proveïment de la ciutat per Ildefons Cerdà (autor, anys més tard, del projecte de l'eixample de Barcelona) i Leodegario Marchessaux.

 

Inaugurat en  1850, va ser el primer en el seu gènere dels quals es van fer a Espanya. Tot ell de rajola, és una de les més belles expressions d'arquitectura industrial vuitcentista. La  contemplació de les seues arcades transmet una sensació de serenitat i ritme que seduix la mirada. A la bellesa de l'espai se li unix el fet de ser un edifici desconegut per a tots fins que es va rehabilitar com a museu. D'esta manera, València va recuperar, en tota el seu esplendor, un monument que havia romàs enterrat segle i mig.

 

L'edifici requeria un projecte museogràfic a l'altura, i així va ser. Es  va estudiar una encertada distribució de l'espai, amb un eix vertebrador que separa la gran sala d'exposició permanent de la resta de dependències, fent un esforç notori per dissimular la proliferació de pilastres sense emmascarar-les ni crear circulacions laberíntiques. El projecte va aprofitar la racionalitat del contenidor per a crear un espai net que potencia l'estètica de les arqueríes.

Les qualitats estètiques de la rajola es veuen potenciades per l'acabat en fustes nobles del paviment i els fronts de vitrina, i per una il·luminació intimista, dissenyada per a ressaltar els volums i els matisos de color i crear un ambient d'introspecció i relax.

 

Al costat del Parc de Capçalera

 

El punt en el qual s'assenta el MhV ha sigut històricament una cruïlla en el sentit literal de la paraula: bifurcació de camins i divisòria entre els termes de València i Mislata. La façana principal del museu se situa, curiosament, en el terme de Mislata, mirant cap al llit del riu Turia, just enfront del Parc de Capçalera.

 

La creació del Museu d’Història de València es va desenvolupar parella a un altre important projecte en l'entorn: el Parc de Capçalera, la major zona verda construïda fins al moment en la ciutat, que inclou un llac  i un auditori a l'aire lliure.

 

Els canvis urbanístics produïts en els últims anys han anat transformant el barri, que ha quedat emmarcat per importants vies, com l'Avinguda del Cid, entrada natural des de l'autovia de Madrid, o l'eix Tres Creus-Pío Baroja, que enllaça directament amb la ronda perifèrica.  La desaparició de la veïna horta de Campanar, en la marge esquerra del riu, ha convertit l'antic paisatge rural en un nou barri residencial encara en procés d'expansió.

 

Molt prop del museu, en l'antic recinte que ocupava la Presó Modelo, se situa la Ciutat Administrativa 9 d'Octubre,  que concentra a diverses Conselleríes, i que ha promogut el desenvolupament d'activitats terciàries.

 

En l'entorn es troba també Bioparc, un parc zoològic de nova generació, en el qual el visitant pot aventurar-se i descobrir als animals salvatges i els seus hàbitats en una cuidada recreació d'espais naturals.

 

Tots estos equipaments i serveis han transformat igualment al veïnat proper al museu (Barri de la Creu de Mislata) Encara així, manté una idiosincràsia pròpia, amb sentiment de comunitat i arrelament.

 

Un element singular dins de la dinàmica de la zona va ser la instal·lació, en 1991, del Centre d'Atenció al Refugiat (CAR), que té per missió l'acolliment temporal i atenció primària a persones sol·licitants d'asil. Este centre ha contribuït a modificar la composició social del barri en acollir a refugiats de nacionalitats molt diverses, que amb freqüència arriben juntament amb les seues famílies, la qual cosa s'ha  convertit en un cas molt particular de barri multicultural.

 

Quant a les comunicacions, el MhV està ben connectat per metre i autobús amb la resta de la ciutat. L'estació Nou d’Octubre, a la qual arriben les línies 3, 5 i 9 del suburbà, a quatre-cents metres del museu, es troba a només tres parades de la Plaça de l'Ajuntament. Respecte als autobusos, les línies més properes són la 3, 29, 70, 71, 81 i 95 (en un radi de 100 metres). A més, el Bus Turístic fa escala en el museu aproximadament cada mitja hora.

 

L'entorn del museu es configura així com un espai viu i en expansió, amb una sòlida oferta cultural i mediambiental, un pol d'atracció indubtable per a l'habitant de València o el turista en l'extrem oposat a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

 

Missió del museu

 

El MhV es planteja com a objectiu acostar la història de València als visitants, aprofundint en el coneixement del nostre passat i les nostres tradicions,  d'una manera amena i fins a divertida, però sense perdre un àpex de rigor. En este sentit, des del primer moment es van definir una sèrie de característiques per a la institució, que s'han portat a la pràctica íntegrament:

 

-Un museu rigorós. Que fuig dels tòpics i aprofundix en els processos que han fet de la nostra ciutat el que és avui.

-Un museu didàctic, que sàpia transmetre ensenyaments sobre el nostre passat.

-Un museu divertit. Enormement divertit. Un lloc al que tornar una vegada i una altra.

-Un museu per a tots els públics. Que agrade per igual a xiquets i adults, amb missatges i canals de comunicació adequats a cada grup d'edat o afinitat.

-Un museu polifacètic. Amb fons de tot tipus: arqueològics, pictòrics, documentals, fotogràfics, virtuals... tots ells combinats harmònicament en un discurs únic.

-Un museu dinàmic. Canviant, obert a la contínua revisió de la seua exposició permanent i a la mostra periòdica de les seues col·leccions temporals.

-Un museu participatiu. On el visitant pot interactuar amb el muntatge.

-Un museu compromès amb la societat. Un taller d'història on arreplegar les tradicions orals dels nostres majors, un aula on ensenyar a comprendre el passat. Un centre de documentació que recopile l'arxiu del subsòl, la història urbana.

 

Una col·lecció sòlida i variopinta

 

El museu s'ha construït a partir d'una sòlida i variopinta col·lecció d'objectes.

En la seua majoria són fons de propietat municipal, però molts altres han sigut cedits per més de 20 institucions valencianes i espanyoles, amen de diversos col·leccionistes particulars (Victoria Liceras, Amando Peydró, José Huguet, José Aleixandre, José Enguídanos, entre uns altres).

 

La llarga llista d'institucions col·laboradores és producte d'una voluntat deliberada per aconseguir el màxim consens sobre la institució, inspirada en la vocació cívica del museu. En este sentit, el desig del centre és comptar amb la participació de tots els ciutadans per a completar les seues col·leccions i que senten el museu com a propi.

 

Nombre de peces exposades: 580

Objectes arqueològics, monedes, pintures murals, mosaics, inscripcions, obres d'art, objectes decoratius, indumentària, joies, objectes litúrgics, joguets i jocs, màquines, instruments científics, mobles, armes, vehicles, electrodomèstics, instruments científics, banderes, escuts, documents d'arxiu, llibres, premsa, bàndols, cartells, gravats, fotografies, trofeus, objectes esportius i maquetes.

 

Un nou concepte de museu.    

 

La proposta expositiva és d'una gran originalitat, doncs combina els recursos tradicionals amb recreacions escenogràfiques i solucions tecnològiques d'última generació, harmònicament integrats per a construir un discurs únic però amb una gran diversitat de facetes, apte per a tot tipus de públic.

 

En l'exposició permanent es recreen diferents escenografies històriques dramatitzades, que introdueixen al visitant en l'atmosfera de cada època i li permeten conèixer als protagonistes de la història i submergir-se en el seu món de vivències i aspiracions.

 

Es tracta d'un format a mig camí entre el museu i el cinema, que autoritza a substituir molta informació textual per recursos més dinàmics i de més ràpida assimilació, la qual cosa redunda en la comunicació amb el visitant i en un grau molt major de satisfacció.  Per a aconseguir el màxim rigor es va comptar amb l'assessorament de destacats historiadors i professors universitaris, i es va posar una atenció exquisida en la documentació de l'entorn i del vestuari.

 

Els audiovisuals es van rodar en diferents localitzacions de València (la Llotja, el Museu Benlliure, el palau dels Mercader, Casa Muntanya), Gandia (Palau ducal), Alpuente, Cantavieja i El Pontón, així com en platons ambientats a este efecte, cercant recrear entorns històrics de València. En total van treballar 52 actors i 94 figurantes, tots ells valencians, dirigits per Norberto López, jove director amb un gran palmarès de premis en el seu haver-hi.

 

Un viatge en el temps

Qui no s'ha preguntat com era València fa mil anys? Quin aspecte tindria aquella plaça o d'on li ve el nom a aquell carrer? Qui no ha pensat alguna vegada a viatjar en el temps? El museu compta amb un equipament tecnològic que recrea en realitat virtual l'aspecte de la ciutat al llarg dels seus vint-i-dos segles d'història, la “Màquina del temps”.

 

El visitant pot escollir una època i navegar per ella a vista d'ocell, obtenint en el seu passeig un devessall de dades històriques sobre la ciutat del moment. Per a la seua construcció va ser necessari desenvolupar un rigorós projecte de reconstrucció urbanística recolzat en la planimetria històrica, l'arqueologia i l'arquitectura.

 

La mediateca. Un espai per al goig dels sentits.

És un espai especialment dedicat a la música, la literatura i la fotografia històrica.  La “mediateca” és un àmbit dissenyat per al repòs i la reflexió, on el visitant pot recrear-se sentint recitats de poesies o fragments musicals de cada moment històric, contemplar velles fotos sobre la ciutat i els seus habitants o consultar lliurement una cuidada selecció d'obres sobre la ciutat.

 

Exposicions

El museu compta amb una sala d'exposicions temporals, on contínuament s'exhibixen mostres entorn del tema genèric de la ciutat, en totes les seues manifestacions, i de la història de València en particular.

 

Projecte educatiu

A més del plantejament propi del Museu, a través de les exposicions i instal·lacions que faciliten la comunicació amb el visitant, este pot trobar una manera personalitzada d'acostar-se a la història i a la ciutat de València a través de diferents activitats, cursos, seminaris i tallers, que complementen el vessant més comunicatiu del museu.

 

El projecte educatiu del MhV es dirigix a  tot tipus de públic: l'escolar que troba en el museu un lloc d'oci i aprenentatge; el docent que necessita de continguts específics; la família que comparteix en el museu el seu temps lliure; el turista nouvingut a la ciutat que necessita ser guiat en el seu viatge…

 

Per a cada tipus de col·lectius, una manera diferent d'abordar la història; el contingut és tan senzill o complex com desitgem que el siga i, al seu torn, tan extens com el temps que es dispose per a explorar-ho. En el MhV poden seleccionar-se diferents recorreguts segons els interessos particulars, navegar per etapes històriques o deixar-se guiar de la mà dels professionals de didàctica a través d'activitats, visites personalitzades, tallers i diferents recursos didàctics.

 

Facilitats per a discapacitats

Totes les dependències del museu són fàcilment accessibles a persones amb mobilitat limitada. Per la seua banda, els discapacitats sensorials trobaran canals per a gaudir de les instal·lacions gràcies a la integració de recursos expositius tradicionals i multimèdia.