Felipe Lino de Castellví (cap a 1675 – cap a 1740)

Sóc Felipe Lino de Castellví, comte de Carlet, amfitrió d’una tertúlia amb el pare Tosca i Joan Baptista Coratjà.

 

Vaig nàixer fa vora 50 anys a València i hi residisc en un gran palau amb la meua esposa María Ana Escrivà, germana del comte de l’Alcúdia, i els meus fills, Ana, Apolonia i Joaquín. Sóc comte de Carlet i posseïsc nombroses terres, censals i rendes a diversos llocs del regne i a la Particular Contribució de València. Estic en tractes amb els Català de Valeriola per a casar la meua filla Ana amb el marqués de Nules i així reforçar el nostre llinatge. He assistit fa poc, juntament amb els membres més destacats de la noblesa valenciana, a la recepció oferida pel rei Felip al palau del Real amb motiu de la seua recent visita a València. Ha promés la restitució del dret civil valencià, que ja va respectar a Aragó i Catalunya després de la guerra de Successió. Quan el nostre monarca, havent ocupat el regne després de la batalla d’Almansa, va decretar la Nova Planta i assimilà les nostres lleis i institucions a les castellanes va haver gran malestar entre tots, fins i tot entre els nobles que com jo havien sigut fidels seguidors de la causa borbònica. El compliment d’esta promesa seria ara una recompensa merescuda per a l’obediència dels valencians, ja que només l’estament popular es va posar del costat de l’arxiduc Carles i si la ciutat de València ho va haver de fer durant dos anys va ser per l’absència de tropes borbòniques al territori. Jo mateix vaig estar obligat a encapçalar la comitiva encarregada de donar-li les claus de la ciutat a eixe lladre perdulari de Basset. Afortunadament ara són temps de pau.