Pretendent a la corona de la Monarquia Hispànica. El 1705, tres anys després d’esclatar la guerra de Successió a nivell europeu, fou proclamat monarca dels regnes de la Corona d’Aragó amb el nom de Carles III. El 1706 prengué Madrid i es proclamà també rei de Castella però una contraofensiva l’obligà a traslladar-se a València fins a març de 1707. Anà perdent els seus territoris a la península ibèrica fins que el 1711, quan només li quedava Catalunya, fou proclamat emperador d’Àustria, fet que comportà que els aliats li retiraren el suport i s’acabara la guerra el 1714. El 1725 renuncià definitivament als drets successoris i dissolgué el Consell d’Espanya, que s’havia mantingut com a govern en l’exili a la cort de Viena.