Sóc Joan Vicent Franco, llibreter.

Vaig nàixer a València el 1583 i tinc 35 anys. Mon pare era un ric moliner de la ciutat que proporcionava bona farina de blat per a l’elaboració de l’engrut amb què s’enquadernen els llibres fins que ell mateix, aficionat a la lectura, va decidir introduir-se en el negoci. Cada vegada hi ha més gent a la qual li agrada llegir i escoltar poemes, romanços, comèdies i novel·les en plecs solts i en llibres de format reduït. El que més es ven és el Tirant lo Blanch, però El Quixot o els cançoners de Timoneda no li van lluny. Fa uns anys la meua dona Anna Llagostera i jo, acabats de casar, vam comprar en subhasta pública la casa d’Anastàsia Ros, viuda del donzell Jaume Perlés, al carrer de la Mare Vella. Va ser poc abans de l’expulsió dels moriscos al 1609, ja que recorde que aquella Pasqua vam combregar per primera vegada a la parròquia de Sant Nicolau. En la tardor d’aquell any assistírem al Grau a l’embarcament de milers de famílies de cristians nous cap a Alger i Tunis, i, allí mateix, una mare ens va suplicar compassivament que ens quedàrem amb el seu xiquet, perquè havia sentit que molts morien durant la travessia. L’expulsió va suposar un greu fallida per a les rendes dels nobles ja que molts tenien garantits censals amb les terres i rendes dels moriscos dels seus senyorius. La mateixa Taula de Canvis de València encara se’n ressentix.