Sóc Alvar, llaurador castellà, ara peó del Cid.

La meua família és de Sepúlveda, més enllà del riu Duero. Sóc el menor de quatre germans i a penes em corresponia herència així que als 20 anys, ara fa tretze, vaig entrar com a servent en la mainada que assetjà Tolaitola (Toledo) i la posà en mans del rei Alfonso de Castella. Uns quants de nosaltres, comandats per Alvar Fáñez i per orde directa del rei, custodiàrem Al-Qadir, l' emir de Tolaitola que acabàvem de destronar, fins a Balansiya per tal que la governara a canvi de pagar pàries. Quan Alvar Fáñez hagué d’abandonar la ciutat per a ajudar el rei en la batalla de Zalaca (Sagrajas) contra els almoràvits jo em vaig unir a la mainada del Cid Campeador, que atacà i dominà la Balansiya d’Al-Qadir. Fa uns anys el rei Alfonso envià tropes contra la ciutat per a desviar cap a ell els tributs que don Ruy cobrava, i este, per a evitar enfrontar-se contra el nostre rei, ens obligà a abandonar-la. Amb el suport d’un reduït destacament d’almoràvits els moros aprofitaren l’ocasió per matar Al-Qadir i feren pujar al poder al cadi Ibn Djahhaf amb el títol de ra’is. Però poc després el Cid tornà a sotmetre la ciutat, l’assetjàrem durant un any fins que es rendí, l’ocupàrem i ens hi férem forts. Al llarg de tots estos anys, les cavalcades y les soldades m’han permés anar acumulant diners. Ara don Ruy pretén fer bisbat a la ciutat per tal que l’Església i el rei de Castella legitimen el seu govern. Crec que tornaré a Sepúlveda per a comprar una heretat abans que els clergues comencen a exigir rendes.