Corrent islàmic rigorista d’origen berber fundat en el segle XI a terres  saharianes. S’estengué militarment pel nord d’Àfrica i Al-Andalus i aconseguí frenar momentàniament l’avanç conqueridor dels regnes cristians del nord de la península ibèrica gràcies a la victòria de Zalaca (Sagrajas) l’any 1086 contra Alfons VI de Castella i Lleó. Durant uns quaranta anys instal·laren governadors en els regnes de taifa, entre ells els de Balansiya, Daniya (Dénia) i Shatiba (Xàtiva), i centralitzaren novament Al-Andalus. Tanmateix, el malestar popular originà un nou desmembrament en dinasties de taifa i el 1147 els almohades acabaren definitivament amb ells en prendre’ls els seus dominis al Marroc.