Sóc Felipa Castelló, viuda de Joan Alfonso, paraire.

Vaig nàixer a València fa 50 anys, filla d’un aluder. Als 20 em vaig casar amb el paraire Joan Alfonso i vam tindre tres fills. A tots els he perdut ara per culpa de la guerra de la Germania. El meu fill xicotet va morir a la ciutat, víctima de la pestilència que ens visità al començament la revolta, i els dos majors van eixir amb les hosts d’Esteve Urgellés per la porta de Russafa i no van tornar mai, morts prop d’Almenara segons em van contar. El meu marit Joan, que admirava profundament el mestre paraire Joan Llorenç, va ser sentenciat a mort per la nova virreina Germana de Foix, una vegada acabada la revolta. Va ser executat l’any passat per haver format part del Consell municipal durant la Germania. Ell, com tants altres, ha sigut ajusticiat per tindre el valor de lluitar per una esperança. Ara, sola en este món, sobrevisc com puc, de fer alcavoteries.