Matèria, Màquina, Memòria: L'Univers de Guillermo Alarcón
El Museu d'Història de València presenta l'exposició Matèria, màquina, memòria. Guillermo Alarcón, una proposta que revisa l'obra del fotògraf valencià (1957–2019) a partir de la tensió entre la mirada humana i la lògica de la màquina.
A través d'una acurada selecció d'obres en blanc i negre, Alarcón transforma espais industrials i estructures metàl·liques en escenaris d'intensa càrrega visual i simbòlica. Les seues imatges s'allunyen de la pura nostàlgia per a proposar una aproximació on la matèria, el silenci i la geometria del productiu adquireixen una dimensió poètica.
El Discurs Expositiu
La mostra no seguix una narrativa lineal, sinó que s'articula en un recorregut circular basat en tres eixos conceptuals que dialoguen entre si, convidant el visitant a una construcció activa del significat.
1. Matèria: L'Empremta del Fer
En este àmbit, l'exposició posa en valor els elements físics de l'entorn industrial: metall, pedra, pols o fum. La fotografia d'Alarcón revela la textura i densitat d’estos materials, dotant-los d'una presència quasi escultòrica.
"Els béns d'equip abandonats per l'oxidació poden suggerir-nos alguna cosa, com una escultura." — Guillermo Alarcón
2. Màquina: Orde i Ritme
Ací emergix el paral·lelisme entre l'ull del fotògraf i el de l'enginyer. Les composicions destaquen per les línies, ritmes i repeticions que responen a la lògica del sistema industrial. Per a Alarcón, la forma i el missatge han de conviure en un equilibri perfecte, sense que l'un prevalga sobre l'altre.
3. Memòria: El Silenci del Treball
L'últim eix reflexiona sobre el pas del temps. Fàbriques buides i tallers en desús es convertixen en "llocs callats" on l'absència d'activitat transforma l'espai en un arxiu de memòria latent. La imatge fotogràfica no sols preserva, sinó que reactiva el record d'estos territoris més enllà de la seua funció original.
La Fotografia com a instrument de coneixement
Per a Guillermo Alarcón, l'art és un mitjà per a interpretar el món i generar noves formes de comprensió:
"L'art no té utilitat pràctica; amb el quadre d'un pont no es pot creuar un riu, però sí comprendre millor la realitat."
L'exposició, comissariada per Ana Gandía Casasnovas, proposa una lectura contemporània d'un autor capaç d'explorar el límit entre el que és visible i el que és invisible, reivindicant el llegat industrial com un territori viu de pensament.
Informació d'Interés
Seu: Museu d'Història de València (MhV)
Comissariat: Ana Gandía Casasnovas
Temàtiques: Fotografia industrial, blanc i negre, patrimoni històric
Dates: 28/03/2026 a 28/06/2026