L'esplendor de la València islàmica viatja al Museu Arqueològic Nacional (MAN) per a formar part de
l'exposició "EL PODER DEL PASADO. 150 años de arqueología en España"
El tresor de l'Avinguda de la Constitució de València viatja des del Museu d´Història de València al Museu Arqueològic Nacional de Madrid per a formar part de l'exposició temporal “El poder del passat, 150 anys d'arqueologia a Espanya”, on s'exhibirà des del pròxim 10 d'octubre fins a l'1 d'abril de 2018.
Este extraordinari tresor numismàtic d'època islàmica està format per 1543 monedes d'or i plata del període taifa, i va ser sol·licitat a l'Ajuntament de València —que és el dipositari del mateix— pel Ministeri de Cultura, seleccionat al costat d'altres 149 peces úniques procedents de 68 museus de tot l'estat espanyol, per a formar part de la referida exposició, organitzada per Acció Cultural Espanyola i el Museu Arqueològic Nacional en commemoració del 150 aniversari d’este museu.
L'objectiu de la mateixa és analitzar la història de l'arqueologia espanyola a través de 150 objectes singulars, “vertaderes icones del temps” segons els organitzadors, que ens permeten entendre com s'ha generat la nostra visió del passat material. L'exposició està comissariada per Gonzalo Ruiz Zapatero, Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Complutense, i mostra la riquesa del patrimoni arqueològic descobert en l'últim segle i mitjà i que ara podem contemplar en els nostres museus.
L'elecció del conjunt numismàtic de l'Avinguda de la Constitució entre els objectes més rellevants de l'arqueologia espanyola constituix un recolzament a la labor que realitza l'Ajuntament de València des de fa dècades a través del seu Departament d'Arqueologia (SIAM) i a la tasca de difusió del Museu d’Història de València, custodi del mateix.
El tresor de l'Avinguda de la Constitució va ser descobert en 2009, en el curs d'una intervenció arqueològica preventiva en este punt de la ciutat. En el moment de la seua ocultació el lloc havia de ser un descampat, probablement un hort contigu al raval de l’Alcudia.
Este conjunt de monedes califales andalusíes i nord-africanes fatimíes va ser restaurat pel Institut Valencià de Restauració i Conservació de Béns Culturals, i actualment està en estudi per la Dra. Carolina Doménech (Universitat d'Alacant). Pel que sembla, les monedes més antigues corresponen al califa omeya Abd al-Rahman III, mentre que les més modernes, que són les que contribuixen millor a estimar el moment de l'ocultació, són les del califa fatimí Al Zahir (1021-1036), revelant al seu torn els extraordinaris nexes i intercanvis marítims mediterranis de la València musulmana del segle XI (Madinat Balansiya).