Concili ecumènic de l’Església cristiana celebrat entre 1545 i 1563, en plena crisis de la Reforma protestant. L’aplicació dels seus decrets constituïren una Contrareforma del catolicisme plasmada en: el reforçament de l’autoritat central de l’Església, l’establiment de col·legis per a formar eclesiàstics i la classe dirigent, la creació de nous ordes religiosos com els jesuïtes i els caputxins, i l’aplicació rigorosa de la confessionalitat de les monarquies, fet que suposà la repressió de les minories religioses. De Trento sorgí una Església més poderosa que inicià un període de fe dinàmica i expansiva però intolerant.