El Museu d’Història de València ha volgut celebrar el Dia Internacional dels Museus en un to reivindicatiu, d’acord al lema d'enguany per a l'esdeveniment: “Museus i històries controvertides. Dir allò que no es pot dir als museus”.
En esta línia, ahir a la vesprada va tenir lloc una Taula redona sobre “El conflicte de Síria. Del drama humà a la devastació del patrimoni”, en la qual van participar Lola Bañón (Universitat de València), Ricard Huerta (Universitat de València / AVALEM), Amin Yassin (CAR-València) i Jaled Marai (refugiat sirià).
Van presentar l'acte Gloria Tello, Regidora Delegada de Patrimoni Cultural i Recursos Culturals, i Javier Martí, Director del *MhV. En la seua introducció inicial, Glòria Tello va comentar que “estem tan acostumats a la nostra vida quotidiana…, al fet que les coses funcionen dins d'un ordre, a l'estat de dret… que ens sembla impossible que aquest món es puga trencar en un moment. Tanmateix, açò és el que els succeeix a milers de persones diàriament en massa punts del planeta, exposades a conflictes bèl·lics, a violències per raó d'identitat, ideologia o raça, arrancades del seu quefer quotidià i obligades a fugir sense més béns que les seues robes, deixant tot arrere.
En este sentit, amb referència al conflicte de Síria va destacar el drama dels refugiats, com “la demostració que la injustícia està vencent la batalla a l'humanisme i a la solidaritat”. Per este motiu, va continuar, són tan necessàries iniciatives per a dialogar sobre Síria, o altres conflictes similars, que servisquen si més no “com a presa de consciència de la injustícia aliena, que és, al capdavall, la nostra pròpia injustícia”
Pel que fa als museus, d'acord amb la proposta del *ICOM per al Dia Internacional dels Museus d'enguany, Glòria Tello i Javier Martí van matisar que els museus no poden ser institucions diletants, amants de la bellesa i del coneixement, però aliens a la realitat. “Els museus han d'ocupar un paper de fòrum públic, d'àgora on els ciutadans i ciutadanes puguen expressar-se lliurement, un espai on reflectir el pols de la societat, les seues aspiracions i els seus reptes, però també les seues penes”.
La taula redona es va iniciar amb la intervenció de Lola Bañón, qui va centrar el conflicte de Síria en la seua dimensió política, ressaltant que el que havia començat com a manifestacions pacífiques, amb el teló de fons de la primavera àrab, s'havia convertit en una guerra civil amb multitud de bàndols en conflicte, i en la qual estaven actuant diferents potències estrangeres, mogudes per interessos econòmics i geo-polítics. A continuació va abordar el drama dels refugiats recordant que l'asil no és una actitud caritativa, sinó un dret reconegut per la legislació internacional. Després d'açò va iniciar un diàleg amb Jaled Marai, qui va explicar la seua experiència des del moment en què va decidir eixir de Síria fins a arribar a Espanya, on actualment viu acollit per una família valenciana.
Amin Yassin, treballador del Centre d'Ajuda al Refugiat (CAR-València), va relatar les seues experiències com a voluntari en els camps de refugiats de Grècia. Va ressaltar les condicions en les quals arriben moltes persones, la precarietat de les instal·lacions i serveis, les dificultats per a la mobilitat i la necessitat de major coordinació entre les organitzacions. A més, va insistir que el problema del refugi no concerneix solament a les persones que fugen de Síria, ja que en el CAR atenen peticions de refugiats de pràcticament tot el món.
Finalment, Ricard Horta va reflexionar sobre l'agressió al patrimoni en situació de conflicte, sobre la necessitat d'una major conscienciació sobre aquest tema, i sobre el concepte de patrimoni migrant, que és, fet i fet, el que tots portem en les nostres consciències.
La taula es va tancar amb nombroses intervencions del públic sobre la política i el desenvolupament de la guerra de Síria, i sobre el patrimoni en perill.