Entre els segles XVI i XVIII es va produir una renovació científica a Europa, que substituí l’escolasticisme vigent i suposà el naixement de la ciència moderna. Es caracteritzà per una nova concepció astronòmica del món basada en els estudis de Copèrnic, Tycho Brahe, Kepler, Galileu i Newton; per un canvi en el mètode i la finalitat, basats ara en l’observació, l’experimentació i l’aplicació pràctica; i per una especialització i diversificació de la pràctica científica en múltiples camps, entre els quals cal destacar les branques matemàtiques, fisicoquímiques i biològiques.