Màxim magistrat del regne que governava com a representant del rei i, per tant, amb plenitud de jurisdicció civil, criminal i administrativa. També rebia el nom de lloctinent general. Durant l’Edat Mitjana els més alts funcionaris dels regnes de la Corona d’Aragó eren els governadors generals però els Reis Catòlics crearen càrrecs de virrei a Aragó, Catalunya, València, Navarra, Galícia i les Índies, amb més competències per tal de suplir l’absència monàrquica. Amb la Nova Planta fou substituït per la figura del Capità general.