La ciutat islàmica medieval és el reflex de la societat musulmana, formada per grups familiars amplis. Cada barri alberga un clan, la branca d’una tribu, i té una vida autònoma diferenciada de la resta, amb el seu propi forn, bany, mesquita i fins i tot amb carrers particulars, adarbs –ad-darb, caminal– i atzucacs –az-zuqaq, carreró–, que no connecten amb la resta de la trama urbana.