Sóc Josep Feliu, obrer en la fàbrica de palmitos dels Colomina, fill de Joan Feliu i pare de Joanet Feliu.

Nasquí al Cabanyal fa 44 anys, poc després que mon pare entrara a treballar en la fàbrica de sedes dels Colomina, els mateixos patrons per als que treballem el meu fill i jo. El meu nom, Josep, li el dec a Peris i Valero, ja que mon pare, republicà de tota la vida, me’l posà en el seu honor. Quan era jovenet jo mateix estiguí al partit demòcrata liderat per Guerrero i per Sorní i ajudí a fer la revolució Gloriosa de 1868 i a alçar les barricades de València al ‘69. Visquí amb il·lusió la instauració de la República i del Cantó Valencià en 1873, però les esperances d’autogovern se’ns acabaren a força de bombes. Tretze dies va estar bombardejant València el general Martínez Campos! El mateix que un any després s’alçà contra la República a Sagunt. Des de llavors m’he anat allunyant de la política perquè només porta maldecaps, traïcions i problemes amb les autoritats. Malgrat tot, pareix que ara, amb Blasco Ibáñez, el republicanisme per fi torna a estar unit i a destacar. He treballat tota la meua vida a la fàbrica de palmitos dels Colomina, encara que el meu lloc perilla en estos moments. Estem en vaga per a reduir la jornada d’onze hores diàries i millorar el nostre salari, però ja portem així cinc mesos i la caixa de resistència de la societat d’ofici que havíem format amb les quotes dels obrers s’esgota. Potser hauríem de cedir i tornar al treball sense piular.