Nom donat a la institució en què s’unificaren el 1512 els diversos centres hospitalaris existents a València. Així, es passà d’un tipus de socors medieval a un modern sistema hospitalari que exercia funcions assistencials i també mèdiques i atenia  malalts, pobres i òrfens en diverses sales: febres, sífilis, ferits, dements i xiquets expòsits. Els leprosos eren atesos a llatzerets als afores. L’edifici de l’antic Hospital General acull actualment la biblioteca Nicolau Primitiu, al carrer de l’Hospital.