Culte a ídols, figures o imatges de deïtats no cristianes. El cristianisme fou la religió oficial i exclusiva de l’Imperi romà a partir de l’any 380, però molts altres cultes pervisqueren llarg temps especialment en les zones rurals, anomenades paganes –de pagus, terra. Les actes dels concilis de l’Església visigoda estan plenes de decrets que tracten d’eradicar la idolatria pagana, però molts dels seus ritus, com el culte a les aigües, les ofrenes o el pelegrinatge a determinats llocs, simplement foren absorbits pel cristianisme.