El Set-cents fou un segle d’extraordinari creixement agrícola per a l’antic regne de València, especialment a base d’estendre la superfície cultivada. A l’Horta, però, no quedava més terra per llaurar i el ritme productiu es mantingué; la terra estava en mans de grans propietaris que l’arrendaven en xicotetes i mitjanes parcel·les,  els principals cultius de les quals eren el forment, la dacsa, el cànem, la morera, l’alfals i les hortalisses.