Entre setembre de 1609 i gener de 1610 foren expulsats els moriscos del regne de València, oficialment cristians arran dels batejos agermanats però que en privat continuaven practicant la seua religió, costums jurídics, indumentària i llengua –denominada algaravia pels cristians–. La raó adduïda pel rei fou la necessitat de garantir la puresa religiosa de la Monarquia. Els moriscos, que habitaven sobretot al camp, eren la tercera part de la població valenciana. S’embarcaren –sobretot cap al nord d’Àfrica– uns 116.000, uns 5.000 moriren abans de la partida, malalts o resistint, uns 2.000 fugiren i uns 500 foren enviats a galeres. Al regne no restaren més de 1.000 famílies.