Seguidors del carlisme, moviment polític sorgit el 1833 a la mort de Ferran VII per defensar els drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del rei i representant del conservadorisme, en contra d’Isabel, filla del rei, hereva i recolzada pels partidaris del liberalisme. Al llarg del segle XIX l’enfrontament entre liberals i carlins provocà tres guerres a Espanya, especialment centrades al País Basc, Navarra, Catalunya i les comarques del nord i el sud valencià. La ideologia carlina s’inspirava en les institucions de l’Antic Règim: monarquia absoluta, societat tradicional i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Déu, Pàtria i Rei.