La indústria de la seda substituí la de la llana com la més important de València al segle XVII, situació que s’allargà fins a mitjan XIX, quan va desaparèixer quasi per complet a causa de la manca de mecanització i la competència estrangera. A finals del Set-cents la producció anual superava el milió huit-cents mil metres de teixits de seda, ocupava directament o indirectament una tercera part de la població de la ciutat i va donar nom a l’actual barri de Velluters, on es concentraven la majoria dels tallers i encara hui s’ubica el Col·legi de l’Art Major de la Seda.