Nom d’origen àrab –tā’ifa, destacament– emprat per designar els diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència del progressiu desmembrament del califat de Còrdova a partir de l’any 1009. La descentralització permeté el creixement de les taifes però els regnes cristians aprofitaren la seua feblesa per exigir pàries. Les taifes aparegueren i desaparegueren al ritme de la conquesta cristiana i de la formació dels imperis almoràvit i almohade fins que a mitjans segle XIII únicament quedà el regne nassarí de Granada.