Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero, militar i polític manxec (1793-1879). Representant dels anomenats progressistes, la seua regència de 1840 a 1843, recolzada en les juntes revolucionàries de les ciutats, fou un dels moments àlgids de la revolució liberal: desaparegué la darrera frontera econòmica interior i donà peu a un mercat nacional unificat, s’aprofundí en l’abolició dels senyorius, en la desregulació i en la desamortització de béns eclesiàstics i s’avançà en els drets i llibertats individuals. La burgesia moderada, temorosa d’una deriva democràtica del parlamentarisme, impulsà el colp d’Estat del general Narváez el 1843, que donà pas a vint-i-quatre anys de moderantisme només interromputs pel Bienni Progressista de 1854-56.