-
L'indià
El 10 de novembre de 1901 se celebraren eleccions municipals a Espanya. El partit guanyador a València va ser Fusió Republicana, fundat per Vicente Blasco Ibáñez quatre anys abans. El sistema bipartidista, que havia sustentat la Restauració Borbònica, començava a fer aigua davant l'aparició de nous grups i moviments de caràcter radical, socialista i republicà. Les societats d'oficis van jugar un paper fonamental en la consolidació d’estes ideologies.
-
La fàbrica
Alguns valencians van fer fortuna a Cuba, i van tornar convertits en burgesos amb una resolta vocació emprenedora, decidits a invertir el capital acumulat en la compra de terres, la indústria i els servicis per a la ciutat, que estava en ple procés de renovació. Gràcies a este impuls es va desenvolupar l'agricultura, orientada a l'exportació de cítrics i vins, es van impulsar sectors industrials com les adoberies, la ceràmica, la fusta o la metal·lúrgia, i es van fer importants inversions en obres públiques i en edificació. La elit burgesa es va fer prompte amb les regnes de la política, tant a nivell local com a estatal.
-
El mercat
L'economia espanyola es va debatre durant tot el segle XIX entre el lliurecanvisme i el proteccionisme, dues formes d'entendre el comerç que van tindre importants conseqüències en el desenvolupament dels sectors productius. El primer defensava el lliure intercanvi mercantil entre països, i va ser la causa que impulsà la competitivitat i el desenvolupament industrial a Espanya fins a 1870. El proteccionisme, per contra, establia aranzels duaners als productes estrangers amb la intenció de defensar a la indústria nacional de la competència estrangera, encara que en realitat va provocar el seu estancament en tindre el mercat assegurat i no competir amb productes de fora.
-
Els treballadors
The Working conditions for workers at the end of the 19th century were very rough, contributing to a sense of class conciousness and encouraging them to organize into labor unions and leftist political parties. The bourgeois felt their interests were being threatened and doubted the ability of the dynastic parties to stop the growing populist protests, therefore supporting the Church’s initiative to create a Catholic League that attempted to mobilize the townspeople under religion instead.
-
L'oci burgés
La burgesia omplia el seu temps d'oci amb la lectura, assistint al teatre o la sarsuela, rebent a casa o passejant en cotxe de cavalls per l'Albereda. Alguns canalitzaven les seues inquietuds literàries en societats com Lo Rat Penat, que servia de tribuna a l'ideari de la Renaixença. A l'estiu no podia faltar la llotja a la Fira de Julio i la caseta a la Malvarrosa per als banys de mar. D'altra banda, començava a estendre's la pràctica de l'esport i feien la seua aparició noves formes d'entreteniment, com el cinematògraf.