El desenvolupament econòmic de la ciutat de València durant el segle XV va propiciar un ambiciós programa de renovació urbana i va estimular les arts i les lletres. La Llotja és el colofó d'una llarga nòmina d'edificacions civils i religioses que s’erigiren en este període.

València es va convertir en el segle XV en una important plaça comercial, a través de la qual es distribuïa la producció agrícola del regne i les manufactures de la capital i el seu entorn: tèxtils, pises, cuirs o paper. Des de la seua obertura en 1499, la Llotja va passar a ser el cor on es tancaven les transaccions.

Alguns comerciants procedien d'antigues famílies menestrals que havien abandonat la manufactura per a dedicar-se a l'intercanvi. Molts van fer fortuna i van continuar el seu ascens social emparentant amb algun llinatge de la baixa noblesa. L'exhibició del luxe estava garantida en la cerimònia de noces.

Els Borja, família noble d'origen xativí, era una de les més poderoses del seu temps a la Corona de Aragon i a Itàlia, amb gran influència en la jerarquia eclesiàstica. Dos dels seus membres van arribar al papat: Alfons (Calixto III) i Roderic (Alejandro VI), i des d'allí van impulsar els contactes entre Roma i València, propiciant l'arribada del Renaixement.

Les finances del municipi de València es basaven en els impostos i el deute públic. Entre els primers estaven les sises que gravaven el consum, la producció i el comerç. Els censals eren una forma de renda que el municipi es comprometia a pagar a canvi del lliurament d'un capital.