Entre setembre de 1609 i gener de 1610 es va dur a terme l'expulsió dels moriscs del regne de València. La Monarquia argumentava la necessitat de garantir la puresa religiosa, però hi havia altres raons, com ara l'aixecament dels moriscs de les Alpujarras, la possible aliança d'éstos amb els turcs, o el ressentiment de la població cristiana, crispada per una conjuntura econòmica recessiva.

La festivitat del Corpus Christi se celebra a València des de mitjan segle XIV amb una gran processó en honor de l'Eucaristia. En el segle XVII, amb l'esperit de la Contrareforma, la processó es va impregnar d'un nou fervor religiós i va adquirir bona part del cerimonial que encara hui conserva.

El Patriarca Ribera va governar la diòcesi de València des de 1568 fins a 1611, aconseguint mantindre la religiositat al marge de l'heterodòxia. Després de la seua mort, no obstant açò, es va obrir un període d'incertesa en el qual es van enfrontar dos corrents oposades: una més dogmàtica i una altra més populista.

El teatre va tindre una gran projecció social en el segle XVII. Les obres ja no s'interpretaven en els carrers, sinó en patis o corrals. Açò va permetre introduir millores en els escenaris, al mateix temps que va assentar la professió d'actor i la de dramaturg. Hi havia autors valencians de renom, com Tàrrega o Virués, però Lope de Vega era el preferit de l'audiència.

Durant el segle XVII els brots de pesta es van succeir en la ciutat de València. La més greu esclatà al juny de 1647 i va assolar la capital fins a octubre de l'any següent. Es va constituir una junta del morbo per a fer front a l'epidèmia, confinant als contagiats en cinc llatzarets. Malgrat les mesures, moriren més de 20.000 persones.