Els veïns de València pagaven exclusivament impostos indirectes, ja que l’oligarquia s’encarregà d’eliminar els tributs directes que feien pagar més als grans propietaris. Els impostos requeien sobre el consum d’aliments i el comerç de mercaderies, però no els recaptaven els oficials municipals sinó que la ciutat els subhastava anualment a canvi d’un preu que després el comprador amortitzava cobrant l’impost corresponent. Això permetia al municipi comptar de colp amb els ingressos però mai no n’hi havia prou i calia recórrer als censals.