Denominació emprada a partir del segle XVI per a referir-se a la llengua compartida per valencians, catalans i balears, amb la convicció que el llemosí era un idioma antic comú del qual derivaven el valencià, el català  i el mallorquí. Durant la Renaixença tornà a emprar-se amb força ja no per referir-se a una llengua antiga sinó a la llengua actual comuna en la seua forma culta i literària.