Sóc Marta Aliaga, filla de Cristòfol Aliaga, paraire, difunt. Estava promesa a Pere Alcanyís, velluter, difunt.

Vaig nàixer a València fa 20 anys. Tota la meua família va morir a mans de les tropes del comte de Mélito durant la revolta de la Germania i ara, sense ofici ni benefici, em veig obligada a treballar al bordell. Mon pare Cristòfol Aliaga, els meus germans Mateu, Joan i Andreu, i el meu promés, Pere Alcanyís, es van unir esperançats a la Germania com quasi tots els menestrals, però prompte l’ànim es va tornar desil·lusió. Mon pare i els meus germans no van tornar de les batalles de Gandia i Almenara, excepte Andreu, que finalment va morir a Burjassot protegint el rei Encobert. Abans ja havia sigut cruelment ajusticiat a València el meu promés, Pere. Al matí següent a la decapitació del capità Vicent Peris va ser descobert a la ciutat juntament amb l’alferes Amadet Serrano quan intentaven eixir disfressats camí de Xàtiva. Vaig quedar sola amb ma mare, però ens van confiscar tots els béns i la pobra no va poder sobreviure molt de temps. Cap veí s’atrevia a dirigir-se a mi per por que l’assenyalaren com a seguidor de la Germania i, com no trobava eixida a la meua pobresa, vaig decidir oferir el meu cos pels voltants de la Llotja a tot aquell que estiguera disposat a pagar. Ara la justícia m’ha descobert i m’ha reclòs al bordell. Treballaré allí fins que el cirurgià trobe en mi el mal francés i mora en pecat plena de pústules.