La immigració cap a València després de la conquesta cristiana va ser un procés constant i continu al llarg de tota l’Edat Mitjana fins al punt que a finals de segle XV era la ciutat més poblada de la península ibèrica amb uns 50.000 habitants. La ciutat oferia treball, abastiment alimentari, anonimat i franquícies. Juntament amb mercaders o famílies d’artesans i llauradors, hi arribaven sobretot molts joves, especialment de Catalunya, Terol i la Manxa.