A finals de segle XIX la Setmana Santa a València, excepte al Poble Nou de la Mar, no tenia una significació especial. Ara bé, el Dissabte Sant a l’hora del toc de glòria es produïa una explosió festiva, estrepitosa i anàrquica, en què tot el món feia soroll amb petards, armes o trastos vells. Seguien els tres dies de Pasqua amb excursions i berenars al camp, que quasi enllaçaven amb els festejos en honor de sant Vicent Ferrer, durant els quals s’alçaven, com encara ara, altars a diversos barris per representar miracles del seu protagonista.