La causa republicana, que lluitava per ampliar la participació democràtica i reformar la societat en sentit igualitari i laic, va ser majoritària entre les classes mitjanes i baixes de la ciutat de València durant quasi un segle. A mitjan dècada de 1830 l’ideal republicà calà entre les files més radicals del liberalisme progressista i emergí amb força en moments revolucionaris com el Bienni Progressista de 1854-56 i el Sexenni democràtic de 1868-74. Entre finals de segle XIX i principis del XX, de la mà de Blasco Ibáñez, el republicanisme blasquista es consolidà com la força majoritària a la ciutat fins als anys 30, quan es constituí la Segona República, truncada pel colp d’estat del general Franco.