A mitjan segle XIX el camp valencià es reestructurà profundament. Mentre que cultius anteriorment majoritaris com la morera o la barrella s’enfonsaren per la crisi de la sederia i l’aparició de la sosa artificial, d’altres, fins llavors minoritaris, s’expandiren massivament al ritme dels mercats, com ara la vinya per fer pansa, vi o aiguardent, les cebes, l’arròs i sobretot la taronja.