Durant la segona meitat del segle XIX les grans fàbriques taulelleres que havien poblat la ciutat de València es traslladaren a altres pobles per causes higièniques i per la revalorització immobiliària dels solars. L’auge exportador de taulells, mosaics i rajoles hidràuliques d’aquella època està en la base de la potència de l’actual indústria ceràmica valenciana.