A partir de la segona meitat del Huit-cents la ciutat de València entrà en un procés febril de construcció immobiliària. Al nucli antic la desamortització eclesiàstica i les reformes urbanes van suposar la creació de nous edificis, places i carrers, com el de la Pau, mentre que a partir de 1865, en enderrocar-se les muralles medievals, s’obrí l’oportunitat de començar a construir l’Eixample.