Sóc Guillema Armengol, teixidora, dona de Berenguer Tovià.

Vaig nàixer a València, a la parròquia de Sant Antoni, fa 29 anys. Sóc la menuda de quatre germans. El meu pare, Andreu Armengol, arribà molt jove a la ciutat des de Bellpuig, entrà al servici d’un calderer del barri i es casà amb Nicolaua, ma mare, que morí quan jo era xicoteta. Als 17 anys em vaig casar amb Berenguer Tovià i hem tingut quatre fills: Elisenda, que té 10 anys, Anna, de 8, Miquel, que morí al poc de nàixer, i Pasqualet, que acaba de fer 2 anys. Les xiquetes i jo ajudem Berenguer en el taller filant i cardant llana i ens ocupem de la casa. Elaborem el pa i el portem a coure al forn del barri, comprem els aliments en la plaça del Mercat i preparem els menjars. Quan ve a casa Llorenç Eixarch, el canterer, prepare sardines, lluç o algun peix de mar, ja que allà a Terol mai no els hi havia provat frescos. Sé que li agraden.