Lorenzo Jarque (1290-1332)

Sóc Lorenzo Jarque, encara que ací a València em diuen Llorenç Eixarch.

 

Acabe d’arribar a la ciutat. Sóc natural de Terol i tinc 26 anys. Quan mon pare morí fa un any, sense deixar-me més herència que el seu torn i el seu ofici de canterer, vaig decidir vindre a València, a la recerca de fortuna. Tot just arribar vaig conéixer Berenguer Tovià en una fira de bestiar a Russafa i m’està ajudant a establir-me en la ciutat. S’oferí com a fermança en la meua petició d’aveïnament i ara insistix en que m’unisca a la seua confraria, la de Santa Anna, encara que no estic molt segur perquè quasi tots són bruneters. A més, fou ell qui em presentà Omar Tahuell, un metge jueu que em concedí el préstec necessari per a arrendar un pati a la pobla del Bisbe i instal·lar allí el meu obrador de cantereria. Abans hi devia haver algun cementeri de moros per la zona perquè l’argila sempre ix plena d’ossos; amb tot és terra bona i amb l’aigua de la sèquia de na Rovella puc fer les peces que demanda la meua clientela com les olles i cassoles grises o tot tipus d’obra pintada en verd i marró i obra daurada: bols, plats, cànters, escudelles, pitxers, gerres, setrills, testos, pots...