Sóc Guillem Tovià, fill de Jeroni Tovià, teixidor, i d’Úrsola Sapena.

Tinc 15 anys i reconec que m’agrada fer una mica el tararot. Tanmateix, crec que a partir d’ara seré més cautelós ja que m’acabe de dur un esglai que no oblidaré en la vida. El Divendres Sant estava amb uns amics en la plaça del Mercat quan arribà un grup de mossos que es dirigia cap a la juderia. Portaven un penó blau amb la creu a manera d’ensenya i feien córrer el rumor que els jueus havien raptat un xiquet i se l’havien menjat. Deien que l’arxiprest de Sevilla estava a punt d’arribar a la ciutat, que allí ja havien assaltat la juderia i que els jueus havien de batejar-se o morir. Vora una de les portes de la juderia, en la plaça de la Figuera, se’ns uniren uns quants hòmens i hi entràrem cridant a la conversió. Uns jueus tancaren la porta i ens deixaren reclosos a l’interior. La situació es va fer molt tensa. Moltes famílies de jueus s’amagaren en les seues cases, altres ens miraven mentre estàvem apinyats al voltant del penó en el carrer de la Mar. Després d’uns minuts inacabables l’infant Martí, que es trobava a València reclutant gent per a les campanyes d’ultramar, exigí des de l’altre costat de la portalada que ens deixaren eixir. Els jueus, temorosos, no acceptaren fins que de sobte començà a entrar gent pel vall i des de les teulades de les cases veïnes. Una gernació entrà en la juderia a cop de ganivet. Jo, espantat, vaig córrer a casa quan s’obriren les portes, però encara durant tot el dia vaig sentir el tumult de la gent saquejant cases, fent fogueres per a cremar les cartes de préstec, violant i assassinant jueus. Moriren més de dos-cents i a poc a poc tots han anat acudint a les parròquies a prendre baptisme.