Sóc José Luis Colomina, burgés, fill de Luis Colomina i renebot de José Colomina.

Vaig nàixer el 1873, fa 28 anys. He estudiat a la Universitat i he viatjat per Europa. Allí, a més de tractar-me amb la més alta societat de Milà, París i Londres, vaig aprendre que cal parar els peus a les idees republicanes, socialistes i anarquistes abans que infesten la societat. Ací mateix, a València, els republicans de Blasco Ibáñez ja han aconseguit arribar a les Corts i acaben de guanyar les eleccions municipals. La gent d’ordre, els carlins i els partits tornistes, hauríem d’unir-nos en una gran Lliga Catòlica per a inculcar en els obrers l’amor a la propietat, la religió i la pàtria. Precisament acabe d’enviar al diari Las Provincias de Teodor Llorente una oda en llemosí als valents soldats que van lluitar per Espanya a Cuba. Amb tot, no em queda molt de temps per a escriure, ja que, encara que puc viure de les rendes dels negocis i propietats de mon pare tinc una vida social molt intensa. Ara, amb l’ajuda de la meua promesa, una dama de llinatge, estic preparant la conversió de l’antiga fàbrica de sedes del meu tio avi en un confortable palau.