Sóc el pare Ramon Pujades, dominic.

Vaig nàixer a Tortosa l’any del Senyor de 1580 i tinc 39 anys. Vaig estudiar Teologia i em vaig ordenar dominic al convent de Santa Caterina a Barcelona. Vaig ser traslladat a València fa sis anys al poc de morir el patriarca Ribera, que Déu tinga en la seua glòria. Els seus quaranta anys al capdavant de la diòcesi es recorden amb elogis perquè va desenvolupar piadosament els decrets del Concili de Trento. Va posar especial èmfasi a canalitzar adequadament les vocacions i amb esta finalitat va fundar el magnífic col·legi del Corpus Christi. A més, va tractar d’evangelitzar vehementment els moriscos, empresa erma perquè a la fi, davant el rebuig d’estos a la veritable fe, va haver d’advocar per la seua expulsió definitiva. Poc després que ell morira ho va fer el falsari populista del pare Simó, els seguidors del qual han provocat grans excessos a la ciutat exigint-ne la beatificació. Sempre he sigut contrari a estos arravataments místics que tant confonen les gents de poc cervell. Mala cosa és que la santedat –qüestió de gran profunditat teològica– camine en llengües del poble. Per fi sembla que l’arquebisbe Aliaga, el nostre actual pastor, i les autoritats inquisitorials han decidit posar fi a esta polèmica prohibint-ne la veneració i tancant les portes al seu procés de beatificació a la Santa Seu.