Sóc Eulàlia, llauradora del dominus Teudinirus.

La meua família era lliure, però quan jo vaig nàixer ja estaven sotmesos al patronatge del senyor Teudinir. En casar-me fa uns anys amb Robaudes esperava que la meua situació milloraria, però ens va ocórrer el que tantes vegades havia escoltat dir al meu pare: impostos, plagues, males collites i res que dur-se a la boca. Vàrem haver de donar-li les terres al dominus i posar-nos sota la seua protecció. Almenys podem viure millor que els esclaus rústics del senyor.