Sóc Severià, esclau.

Vaig nàixer en la vil·la de Teudinir. La meua família era molt pobra i a penes vaig heretar terra. Un any de sequera s’ho va portar tot: la meua collita i la meua llibertat. Ara malvisc amb altres esclaus rústics en les cabanyes pròximes a la casa de Teudinir i treballe les seues terres a canvi de res. Atanasi, l’administrador, ens tracta com si fórem animals. En canvi, els esclaus domèstics viuen millor que els llauradors. Estic fart d’esta vida, quan puga fugiré de la vil·la, lluny d’ací, i seré lliure.