El Huit-cents és un segle de transformacions: València es convertix en una ciutat burguesa i industrial. A meitat de segle, València comença el desenrotllament industrial, posibilitat per les millores en las infraestructures urbanes (port, carreteres...). La ciutat creix materialment i en 1865 s’enderroquen les muralles i es planifica l’eixample, introduint noves infraestructures com l’aigua potable, el gas o la electricitat. L’exposició Regional de 1909 és l’aparador dels grans avanços de l’època, però, a la vegada, es desenrotlla en mig d’un clima cada volta més deteriorat degut a les intenses lluites socials que posen de manifiest l’altra cara del progrés econòmic.

Durant el conflicte es va elaborar la constitució lliberal de 1812 en Cádiz comptant amb representants valencians. En 1814 Ferràn VII va decretar en València la tornada al absolutisme, cosa que va impulsar les revolucions burgueses que van marcar el segle XIX.