Sóc Joan Baptista Coratjà, catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València.

Vaig nàixer a la ciutat de València l’any 1661, tinc 58 anys i sóc catedràtic d’àlgebra a l’Estudi General. Sembla que la Universitat està superant el mal moment que va ocasionar la fugida de molts professors amb l’arxiduc Carles, però així i tot continua ancorada en la tradició escolàstica, d’esquenes a la renovació científica que s’ha produït a Europa. Abans de la guerra de Successió a finals del segle passat, un grup de jòvens intentàrem introduir a Espanya la nova ciència des de fora de l’àmbit universitari, ens deien els novatores. Ens reuníem en tertúlies a casa de Fèlix Falcó i del pare Íñigo per a tractar sobre els avanços en matemàtiques, geografia i astronomia i les formes d’innovar en l’ensenyament d’estes disciplines. Fins i tot vam formar una acadèmia de matemàtiques amb la intenció de crear una Societat Científica Valenciana a l’estil de la Royal Society anglesa. València era el lloc d’Espanya on més florien les ciències, amb figures de la talla del pare Tosca i Crisòstom Martínez, però la guerra, els escassos mitjans i la resistència a les noves idees han fet que la Universitat continue estancada en la ciència del passat.