Sóc José Colomina, indià i industrial, tio de Luis Colomina i tio avi de José Luis Colomina.

Vaig nàixer a Ulldecona, prop de Tortosa, fa ja 85 anys. Amb a penes 15 me’n vaig anar cap a Cuba amb el meu germà major, Fernando, per a fer les amèriques. El comerç d’esclaus negres era rendible i vam poder comprar enginys sucrers i finques rústiques a l’Havana. Vaig tornar a Espanya als anys ‘50, després de la pujada al poder del general Narváez, duc de València. Vaig decidir instal·lar-me en esta ciutat perquè els vents del progrés hi bufaven amb força i estava prop del meu poble natal. El capital que vaig acumular com a indià el vaig invertir en una fàbrica de teixits de seda i una altra de palmitos, totes dos mogudes per modernes màquines de vapor. Als ‘70, davant la crisi de la sederia valenciana, vaig haver de tancar la primera fàbrica, però amb els beneficis acumulats i els capitals que el meu germà enviava des de Cuba, on ja era comte i senador, vaig poder ampliar la de palmitos i muntar altres empreses en el mateix sector. Poc després vaig decidir traspassar els negocis al seu fill Luis, que residia amb mi a València, i em vaig dedicar a aixafar les idees d’anarquia i desordre que regnaven des de la revolució de 1868. Amb el marqués de Campo, Ciril Amorós i molts altres prohoms de bé vaig impulsar l’any 1874 el pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos i la Restauració de la dinastia borbònica. Però amb el transcurs del temps els seus ministres s’han deixat influir per les idees liberals, han abolit l’esclavitud i han deixat perdre les nostres perles colonials: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Vivim temps de crisi.