Sóc A’isha, senyora de la casa, esposa d’Ahmad ibn Galib.

Vaig nàixer a Balansiya fa 33 anys. Als 12 em vaig casar amb Ahmad ibn Galib, perfumista, i he tingut amb ell tres fills. Primer Khalid que l’any passat es casà amb Munà, la neboda del meu marit. Després vingué Fàtima, per a la qual acabem d’acordar matrimoni amb Husayn ibn Hud, pertanyent a una bona família d’alfaquins. Finalment arribà el menut Ibrahim, que té ara 8 anys i és l’ullet del meu marit. Atenc totes les tasques domèstiques amb l’ajuda de les dones de la casa, la meua filla Fàtima i la meua nora Munà. Garbellem i molem el gra, preparem el menjar, cardem i filem la llana, rentem la roba, cuidem d’Ibrahim i estem pendents de les necessitats diàries de la llar. No obstant això, Fàtima es traslladarà en breu a casa del seu futur marit, i em quedaré sola amb Munà. La seua inconsciència em preocupa: oblida les seues obligacions, encara està pendent del que passa a casa dels seus pares i ja tarda a donar-nos un nét.