Sóc Ibrahim, fill d’Ahmad ibn Galib.

Tinc ja 8 anys i visc amb els meus pares, Ahmad i A’isha, a Balansiya. Vaig a una de les escoles del barri, on he aprés a llegir i escriure l’alifat i intente recitar de memòria les sures i versicles de l’Alcorà. Moltes vegades porte amb mi una escàpola de corder amb l’alifat gravat per a repassar les lletres. En l’escola escrivim amb estilets de canya banyats en tinta de llana cremada sobre taulons de fusta que anem rascant conforme els tenim complets. En casa tots tenen cura de mi i estime molt els meus pares, germans, tios i cosins, però sobretot m’agraden les històries que em conta el tio Hassan sobre el Iemen, la nostra pàtria d’origen, i sobre els nostres avantpassats, com aquell que lluità contra el Cid.