Sóc Djafar ibn Sa’id, assaonador de Balansiya.

Vaig nàixer l’any 428 de l’hègira, sis anys després que mon pare, assaonador, decidira abandonar Qurtuba (Còrdova) i partir cap a Balansiya després de la deposició de l’últim califa. Ens instal·làrem en el raval de Roteros, que el rei de la taifa de Balansiya acabava d’ordenar construir. Eren temps de riquesa per a la ciutat. S’alçà una magnífica muralla, arribaren gents de totes parts i el comerç bullia, però prompte arribaren les calamitats per tot Al-Andalus. Quan millor ens anava el negoci, acabat d’instal·lar el taller de cordovans de mon pare, les tropes Dun Firrand, el rei dels gallecs, es plantaren davant de les muralles de la ciutat i provocaren una gran matança. Després ens vam vore obligats a pagar tributs als reis cristians i a les tropes mercenàries d’Alvar Fáñez i de Rodrigo Díaz per a mantindre la pau, però ni així tingueren prou. El Cid assetjà despietadament la ciutat, l’ocupà davant la impotència dels almoràvits i cremà viu al ra’is Ibn Djahhaf, la nostra última esperança. Ara només podem donar gràcies a Al·là i al profeta per haver conservat les nostres vides.